"Les Pastoretes" de Montornès tornen a omplir d'esperit remença el Margarida Xirgu
Per segon any, el Teatre Margarida Xirgu ha acollit la representació de “Les Pastoretes”, una versió local i força original dels clàssics “Pastorets”, creada per l’Associació La Remençada.
Amb una trentena d'actors a l'escenari, especialment joves i nens, i una vintena de persones col·laboradores en l'organització de l'espectacle, “Les Pastoretes” de Montornès s’obren camí amb l’objectiu d'esdevenir una cita fixa nadalenca de la vida cultural local.
L'originalitat de l'obra rau en el protagonisme femení de la trama, absent en les representacions tradicionals, i en el fet de situar l'argument nadalenc al segle XV, en els temps de la revolta dels pagesos de remença catalans contra el feudalisme.
L’Associació La Remençada és al darrere de la posada en escena d’aquest espectacle igual que ho és de “La Remençada”, el musical històric de gran format que es representa cada maig a les places de Montornès i que enguany celebrarà els seus primers deu anys en escena.
"Les Pastoretes" compta amb guió de Xavier Bertran, novel·lista especialitzat en obres juvenils. La música de les cinc nadales que s'hi canten és del compositor Xavier Baurier, molt significat en iniciatives de cultura popular.
Per què la Remençada i per què Montornès?
El record de les guerres remences està molt present en les celebracions culturals locals pel fet que Bartomeu Sala, un dels principals dirigents de la insurrecció dels serfs, va néixer a Montornès i pel fet que al seu terme municipal, el 4 de gener de 1485, es va produir la històrica victòria dels pagesos de remença sobre l'exèrcit feudal de la Diputació, una batalla que, tot i ser de dimensió modesta, va significar el punt d'inflexió de la guerra.
En aquells anys, Ferran II, el rei titulat Catòlic, preparava la conquesta de Granada, i no li convenia que s'estirés una guerra social a l'altre extrem de la península. La derrota feudal de Montornès el va decidir per fi a enviar un general de prestigi, Iñigo López de Mendoza, a fer de mitjancer i dur les dues parts a un acord per posar fi a la guerra. El pacte, que feia de Catalunya el primer país d'Europa en abolir el sistema feudal, es fa firmar finalment en presència del rei i ha passat a la història amb el nom de Sentència Arbitral de Guadalupe, pel monestir extremeny on es van reunir els representants de les parts en litigi.
Adaptació de la informació facilitada per l'Associació La Remençada.
