La plaça de la República lluirà les tres plaques en record als montornesencs assassinats als camps nazis
L’Ajuntament instal·larà les anomenades Stolpersteine a la cantonada entre el carrer Major i l’avinguda de l’Onze de Setembre en els propers mesos. La brigada municipal hi col·locarà les plaques davant la impossibilitat de l’artista, Gunter Demnig, de venir-hi personalment.
Els tres veïns morts als camps de concentració nazis tindran el seu propi homenatge al llarg de la tardor. La brigada municipal instal·larà tres llambordes amb els seus noms i cognoms a un dels espais centrals del poble: la plaça de la República.
A partir d’una moció presentada pel grup d’Esquerra Republicana el febrer de l’any passat, el Ple de l’Ajuntament va aprovar la instal·lació de les plaques, anomenades Stolpersteine. Totes les formacions en van donar suport, excepte el Partit Popular, que va votar en contra de la iniciativa.
Les peces, de 10x10 cm, són obra de l’artista alemany Gunter Demnig i estan fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó que conté les dades de les persones empresonades i deportades.
Tot i que en un principi s’ubiquen al davant dels llocs de residència de les víctimes, a Montornès s’ha decidit col·locar les llambordes a la plaça de la República. Precisament, en aquest espai hi ha el monument Memòria Històrica, de Josep Plandiura, que ret homenatge als montornesencs morts o desapareguts en la Guerra Civil, als camps de refugiats i als camps d’extermini del nazisme.
Les plaques Stolpersteine han esdevingut el memorial més gran del món, amb al voltant de 75.000 peces repartides entre més de 1.800 ciutats de països com Bèlgica, Polònia, Itàlia o Espanya.
L’artista, Gunter Demnig, havia de venir personalment a una quinzena de municipis catalans (entre ells Montornès) al llarg de l’abril per instal·lar les peces. A causa de la situació sanitària actual, Demnig ha cancel·lat les visites, així que la brigada municipal s’encarregarà dels treballs. L'Ajuntament ha convidat els familiars de les tres víctimes a l'acte de col·locació de les llambordes.
Una obra per immortalitzar el record a les víctimes
Els germans Marià i Joan Clivillers són dos dels veïns assassinats als camps de concentració nazis. Es van exiliar un cop acabada la Guerra Civil i finalment van ser deportats a Mauthausen-Gusen, on van morir el 1941.
L’altra víctima montornesenca de la que es té coneixement és Josep Viñallonga i Plana. Un cop exiliat, va passar per diversos camps d’extermini fins que va ser assassinat el 1944 a Bochum.
Actualment, l’Arxiu Històric Municipal treballa en un estudi sobre els veïns i veïnes represaliats després de la Guerra Civil.
