Tornar a Montornès vuitanta anys després

Emilio Lecina Lafuente no havia tornat a Montornès des que en va marxar el 1939, després de passar-hi un any refugiat amb la seva família. Hi havien arribat l'abril de 1938 evacuats del seu poble natal Callén situat a la província d'Osca, perquè les tropes de Franco s'hi acostaven.

Els pares d’Emilio, ell i els seus tres germans (Vicente, Damián i Concha) van fer el camí en carro. Van trigar un mes a arribar a Granollers, des d’on els van destinar a Montornès. En total, eren 83 persones, totes procedents de Callén i també de Grañén, el poble veí. Van estar allotjats al casalot de Manso Calders, l'actual edifici de l’Institut Vinyes Velles. Un cop instal·lats, van mobilitzar el seu pare, Ramon Lecina, de manera que van quedar aquí Montornès la mare, Maria Lafuente, i els quatre fills.

Despertant records

Ara Emilio Lecina té 89 anys. Ha tingut una vida llarga i plena a Saragossa on va treballar com a sastre i va fer créixer la seva pròpia família. En els darrers dies ha vingut a Montornès amb la seva esposa, els fills i els nets, per ensenyar-los el lloc que li va servir de refugi als 8 anys, a causa de la Guerra. Durant la seva estada, ha visitat l'Arxiu Històric, i l'Institut Vinyes Velles, guiat per l’arxiver municipal, l’equip directiu del centre educatiu i l’alcalde de Montornès, José A. Montero. 

El recorregut li ha servit per despertar els records d'un infant de només 8 anys, adormits durant molt de temps. Recorda la reixa de la casa, l’abeurador, el pou, els camps que voltaven la casa, el camí que feien, tot travessant la carretera, per anar a buscar el pa a la forneria amb la tarja de racionament. De quan va acabar la Guerra, recorda la preocupació de l'amo del casalot per l'estat deteriorat de la finca. Però, sobretot, recorda que van estar molt ben acollits a Montornès.