Mons Observans a l’abast dels veïns

Dissabte es va celebrar l’acte institucional d'inauguració del jaciment, amb la presència de l’alcalde de Montornès, José Montero, el de Montmeló, Antoni Guil, el director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Joan Pluma, i la directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Isabel Rodà, entre d’altres i amb l'assistència d'unes 300 persones.

Durant el cap de setmana més de 600 persones s'han apropat a l’espai i han pogut comprovar el resultat dels treballs realitzats durant els darrers anys per a la posada en valor d’aquest important assentament del primer moment de la romanització (darrer terç del s. II aC).

A més del jaciment, el conjunt museístic inclou un punt d’informació amb pannells explicatius i on es pot veure un audiovisual dedicat a l’assentament. El complex incorpora una aula d’arqueologia, on durant el cap de setmana s’han desenvolupat tallers per a la mainada i una aula dedicada a la natura, on s’han ubicat jocs de l’època, a més d’una esplanada central amb un petit amfiteatre. Els assistents a la inauguració de dissabte també van poder tastar alguns dels menjars i condiments que utilitzaven els romans.

La visita al recinte arqueològic segueix un itinerari marcat amb diversos panells de senyalització amb il·lustracions que mostren l’aspecte original de les principals dependències excavades. El visitant es mou entre plataformes de gabions metàl·lics que s’adapten a les estructures arqueològiques i recuperen la topografia de l’època. El jaciment, amb una superfície propera als 2.500 metres quadrats, conté una part residencial, patis, estances, zones de servei i dues cisternes de grans proporcions.

Està previst establir un calendari de visites per a les escoles i el públic en general a partir de l’any vinent. De moment, s’han fixat dues dates d’obertura, abans de final d’any per a poder visitar el parc. Serà els dies 18 de novembre i 2 de desembre d’11 a 14 h.

Ressenya històrica

Mons Observans és un assentament romà construït al darrer terç del segle II aC dalt d’un petit turó de 120 m d’altitud sobre el nivell del mar des d’on es podien controlar les principals vies de comunicació que discorrien per la plana, entre les quals destacava la via Augusta (aleshores coneguda com a Via Hercúlia). El moment històric el situa després de la conclusió de les guerres celtibèriques i abans de la fundació de les primeres ciutats romanes com Beatulo (l'actual Badalona) o Iluro (Mataró).

El punt tenia un gran valor estratègic. Es tractava, possiblement, d'un edifici fortificat de caràcter residencial, lloc de representació oficial d’algun magistrat de l’elit romana. El jaciment, amb una superfície propera als 2.500 metres quadrats, conté una part residencial, patis, estances, zones de servei i dues cisternes de grans proporcions.

La singularitat del jaciment ve remarcada per les notables restes de pintura mural romana de primer estil pompeià recuperades en diversos àmbits de l'assentament. Es tracta d'una troballa excepcional en el context de la península ibèrica, on són escassos els exemples d'aquest estil decoratiu documentat, principalment, a les ciutats romanes de Pompeia i Herculà (Itàlia). Un cop restaurats, els fragments de pintura mural es conserven al Museu Municipal de Montmeló.

L’any 2008 el Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar l'assentament Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de zona arqueològica.