Manifest institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya

"Després  de la mort de Carles II sense descendència , Felip V, de la dinastia borbònica, va ocupar el tron d’Espanya. Però l’existència d’un altre pretendent, Carles d’Àustria, va desembocar en la Guerra de Successió (1702-1714). Catalunya i la resta de països de la Corona d’Aragó, partidaris de l’Arxiduc Carles, s’enfrontaren amb Castella, partidària de Felip V, en el marc d’un conflicte internacional d’abast europeu.

L'11 de setembre de 1714, després de 14 mesos de setge, es va produir la caiguda de Barcelona. Amb la victòria de Felip V es van establir els Decrets de Nova Planta, segons els quals tots el territoris s’havien de regir segons les lleis de Castella i perdien les seves institucions pròpies.

La primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya en constituir-se l’any 1980 va ser la declaració de l’11 de setembre com a festa nacional de Catalunya, data que, si bé marcava el record dolorós de la pèrdua de llibertats, també representava la resistència activa enfront de l’opressió, el desig de conservació de la identitat i suposava, a més  l’esperança d’un recobrament nacional, un cop superada la dictadura franquista.

L’11 de setembre és un dia reivindicatiu, unitari i de mobilització per l’avenç dels drets nacionals i els drets socials dels catalans i les catalanes.

Aquest 11 de Setembre és necessari sortir al carrer per a continuar defensant tot l’Estatut que va aprovar democràticament el poble de Catalunya en referèndum. Aquest 11 de setembre és necessari sortir al carrer pels drets nacionals i pels drets socials, defensant de nou que nosaltres decidim. Donant així continuïtat a la manifestació "Som una Nació, nosaltres decidim", del passat 10 de juliol, quan els ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens varem manifestar, de forma unitària, en contra de la sentència del Tribunal Constitucional, en favor de l’autogovern i dels drets nacionals.

L’11 de setembre és també una diada de solidaritat amb els pobles i les persones que lluiten per la pau i la llibertat. Aquest any volem expressar la nostra solidaritat amb el poble del Pakistan, així com amb els pobles palestí i sahrauí. També volem denunciar el cop d’estat feixista a Xile, l’11 de setembre de 1973, contra el govern democràtic i d’esquerres de Salvador Allende.

Ara és l'hora de recuperar les nostres arrels identitàries i la consciència com a poble i com a país. Hem de fer compatible el progrés i la preservació de la nostra identitat nacional com a poble amb una història, una llengua, una cultura i unes institucions pròpies.

Ara és hora de defensar i d’estimar més que mai Catalunya!

Perquè:

-Catalunya és una nació que té dret al seu ple reconeixement en el si de l’Estat espanyol.
-Catalunya té les seves institucions pròpies de representació i autogovern, les quals han de tenir plena capacitat d’actuació i autoorganització per fer front a les necessitats del nostre país.
-El català és la llengua pròpia de Catalunya i n’és l’idioma oficial, així com el castellà, oficial a tot l’Estat. Tots els catalans i catalanes tenen el deure de conèixer les dues llengües oficials i el dret d’usar-les en qualsevol àmbit públic o privat.
-Catalunya, té els seus propis símbols que formen part de la seva identitat. Cal garantir-ne la presència pública i institucional i el seu respecte per part de les institucions catalanes i estatals, i així com per tota la ciutadania. En aquest sentit el nostre país ha de poder tenir presència a la UNESCO per defensar el seu patrimoni cultural, entre d’altres.

El nostre ha de ser un futur com a una nació, lliure,  justa,  solidaria ,sense discriminacions .El nostre ha de ser un futur millor per a tothom.

Visca Catalunya!"