Èlia Montagud Blas. La transformació del paisatge agrari a Montornès Montornès del Vallès (1950-2015). Anàlisi mitjançant l’ús de SIG. Edició del Servei de Cultura de l'Ajuntament de Montornès. (Premi Montornès de Recerca Històrica núm. 10).
A mitjan segle XX Montornès era un poble eminentment agrícola on vivien poc més de mil habitants, la majoria dels quals es dedicava a feines relacionades amb els conreus o la ramaderia. El secà, els horts i la vinya, junt amb el bosc, conformaven el paisatge. La zona urbanitzada era ínfima.
En els darrers setanta anys, el sòl urbanitzat s’ha expandit i, mai més ben dit, ha guanyat terreny, mentre que l’ús agrari del territori ha baixat moltíssim i ara són molt poques les parcel·les cultivades i inexistent l’ofici de ramader.
Salta a la vista aquesta gran transformació: s’ha passat d’un predomini de l’ús agrari del territori a un grau d’urbanització que podem considerar excessiu. Avui tenim un mosaic de poques i petites parcel·les agràries enmig d’un contínuum urbà. En aquest sentit, Montornès del Vallès és un exemple paradigmàtic del que ha succeït a Catalunya, i molt especialment a la Regió Metropolitana de Barcelona, en aquest període.
Aquest estudi posa xifres a l’evolució del paisatge en el terme municipal de Montornès del Vallès a partir de la utilització de mètodes objectivables i tècniques relacionades amb la fotografia aèria, el cadastre i els sistemes d’informació geogràfica. Les entrevistes, les aportacions d’escriptors, les postals antigues i els resultats de les consultes d’arxiu complementen l’anàlisi.
En definitiva, aquest llibre planteja quines són les principals eines de defensa dels paisatges que poden portar a gestionar-los de manera sostenible i amb visió de futur, i presenta arguments a favor d’una planificació raonable del territori que assumeixi els errors del passat i promogui un paisatge humanitzat com a element fonamental del benestar individual i col·lectiu.
Periòdicament rebràs un e-mail amb un resum del que es publica en aquest web.